En el segon seminari sobre drets humans del LIDIB ens hem plantejat com queda la llibertat de manifestació i el dret de reunió després de la sentència dictada pel Tribunal Suprem en la causa núm. 20907/2017 per la qual s’ha condemnat alguns dels líders de l’anomenat “procés” a Catalunya, pels delictes de sedició, malversació de cabdals públics i desobediència.
El professor Sebastià Rubí és professor associat de dret constitucional, advocat i membre del LIDIB i ens ha explicat el concepte de “dret de reunió” i per què s’entén que és la manifestació més primària del pluralisme polític”. Ens ha exposat la protecció jurídica d’aquest dret fonamental en la Constitució espanyola i com ha estat el seu desenvolupament legislatiu amb la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, i també els articles 23 i 24 de la LO 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, i quin és el seu règim jurídic sota els principis de llibertat, responsabilitat i pacifisme.
Hem vist que aquest dret no és absolut i quins són els seus límits: seguretat nacional, salud pública, ordre públic i drets de les persones i els béns. Hem analitzat l’aplicació de l’article 544 del Codi penal en el context de la sentència i finalment hem comentat les conclusions de l’Informe d’Amnistia Internacional de 19 de novembre de 2019:
- La sentencia suposa una restricció excessiva i desproporcionada de l’exercici pacífic dels seus drets humans
- Preocupa l’impacte que pugui tenir sobre l’exercici del dret fonamental de manifestació
- El delicte de sedició està regulat d’una manera molt genérica
- Suposa una vulneració del principio de legalitat per falta de PREVISIBILITAT
- Les accions directes no violentes, incloent actes de desobediència civil, es troben protegides pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica, fins i tot quan suposin una vulneració de la llei (Comissió de Venècia)
- Segons la sentencia del Tribunal Suprem, la violència no és necessària per al tipus penal de sedició la imposició de sancions penals de tal severitat no son mesures previsibles, ni necessàries ni proporcionals tenint en compte que, com reconeix la mateixa sentència, van anar eminentment pacífics.
- La sentència ha obert la porta a la futura criminalització d’actes directament relacionats amb l’exercici pacífic dels drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica