Títol: Incentivació i potenciació de l’aprenentatge dels drets i llibertats fonamentals i la seva protecció jurídica en els alumnes de la Facultat de Dret
Durada: 2019-2020
Investigadora principal: Prof. Dra. Margalida Capellà Roig
Membres de l’equip investigador: Rosario Huesa Vinaixa, Joan David Janer Torrens, Eduardo Ramon Ribas, Carmen Tomás-Valiente Lanuz, Maria Ballester Cardell, Valentina Milano, Pau de Vílchez Moragues, Ricardo Jesús Navarro Gómez, Sebastià Rubí Tomàs, Magdalena Llompart
Pressupost: 1.000 €
El projecte ha estat aprovat per l’Institut de recerca i Innovació Educativa en la convocatòria de projectes d’innovació i millora de la qualitat docent en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible de l’any acadèmic 2019-2020.
El Laboratori Interdisciplinari sobre Drets i Llibertats de la Universitat de les Illes Balears (LIDIB) té com a finalitat aprofundir i innovar en el coneixement de la teoria i la pràctica dels drets humans per posar-los a disposició de la comunitat universitària i de la societat i ha presentat aquest projecte per millorar el coneixement i les competències dels alumnes de la Facultat de Dret en relació a l’adequada i eficaç tutela dels drets i llibertats fonamentals.
L’interès surt de la constatació que, malgrat l’assoliment d’una formació jurídica general en acabar el grau, el plantejament generalista d’aquests estudis posa en evidència mancances en una matèria tan cabdal com aquesta.
Malgrat el seu tractament puntual en dues assignatures troncals i una optativa, els estudiants no arriben a assimilar el significat i la importància dels drets humans, ni adquireixen els coneixements i competències necessàries de cara al seu exercici professional.
Per això, es tracta d’engegar diverses vies complementàries a l’activitat acadèmica reglada per tal d’incentivar l’interès dels estudiants en la qüestió i oferir-los, d’una manera engrescadora i eficaç, les eines necessàries per tal de millorar substancialment la seva formació al respecte.
Els objectius generals d’aquest projecte són:
- Promoure canvis d’actituds i valors entre l’alumnat i el professorat del grau de Dret que contribueixin a impulsar la consecució d’una cultura de la solidaritat i d’una professió compromesa amb els drets humans dins del marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
- Fer reflexionar l’alumnat universitari, en especial els que cursen el grau de Dret, sobre la incidència dels drets humans en l’exercici de la futura professió i sobre tot en la rellevància i en les conseqüències del respecte o de la violació dels drets humans per part dels professionals del dret no només per a la ciutadania amb qui i per a qui treballaran sinó també en la consecució de l’ODS 16.
- Impulsar una renovació de les metodologies docents a la Facultat de Dret posant l’èmfasi en una visió holística del Dret que gira en torn a la persona i als drets humans en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
Justificació del projecte
Una de les funcions de la Universitat de les Illes Balears és promoure la realització de les activitats i iniciatives que contribueixin a impulsar la cultura de la pau, d’acord amb l’article 3 dels seus Estatuts. Actualment s’entén que la pau no és només absència de guerra i que no hi ha pau sense drets humans.
Els drets humans són una conquesta social irrenunciable però no sorgeixen per si sols: s’han d’aprendre i conèixer, s’han de crear mecanismes per aplicar-los i garantir-los, s’han de respectar i també s’han de pensar contínuament els dilemes de sempre però també nous debats i nous reptes entorn de les exigències per respectar i fer respectar els drets humans.
En aquest sentit, el principi “No hi pot haver desenvolupament sostenible sense pau, ni pau sense desenvolupament sostenible” resumeix el que probablement constitueix l’esforç més prometedor que ha emprès la comunitat internacional per integrar els drets humans, la desigualtat i el desenvolupament des de la Declaració Universal dels Drets humans fa setanta anys: l’Agenda 2030. Aquest nou enfocament de la pau i del desenvolupament que es promociona des de Nacions Unides des de la dècada dels noranta respon a una nova realitat en la comunitat internacional i a la construcció d’una agenda global que reconeix la necessitat de construir societats pacífiques, justes i inclusives que proporcionin igualtat d’accés a la justícia i es basin en el respecte dels drets humans (inclòs el dret al desenvolupament), en un estat de dret efectiu i una bona governança a tots els nivells, i en institucions transparents i eficaços que rendeixin comptes.
Aquesta agenda es troba a la Resolució 70/1 de l’Assemblea General de Nacions Unides sobre l’Agenda 2030, en què es posa en relleu també que, si no hi ha pau sense desenvolupament ni desenvolupament sense pau, tampoc hi pot haver pau i desenvolupament sense el respecte dels drets humans i la dignitat de les persones, i sense que es respectin l’estat de dret, la justícia, la igualtat i la no discriminació, les races, l’origen ètnic i la diversitat cultural. Tots els Estats tenen la responsabilitat de respectar, protegir i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones, sense fer cap distinció per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement, discapacitat o qualsevol altra condició.
Però els estats no són entitats abstractes: estan formats per homes i dones que aproven i apliquen lleis, gestionen pressupostos, seleccionen i formen el personal que conforma la seva administració, executen lleis i reglaments, fan respectar les lleis i l’ordre, fins i tot amb l’ús de la força, i prenen decisions que van des qui pot accedir a la sanitat universal fins a quin contractes de venda d’armament signaran amb altres estats vigilant abans (o no, perquè també això es decideix) si estan en guerra o violen els drets humans.
Aquest projecte d’innovació docent pretén plantejar precisament aquesta qüestió: el de la responsabilitat individual dels futurs professionals del Dret en el respecte i la garantia dels drets humans, a partir del seu coneixement i de la comprensió de la incidència que té el respecte dels drets humans no només en la vida individual i diària de les persones sinó també en la fortalesa de l’estat de dret, per una banda, i en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, en concret de l’ODS 16 (garantir l’accés a la justícia).
El coneixement del que significa la justícia en sentit material i la seva relació amb els drets humans és bàsic per a qualsevol persona però especialment per als que tindran com a professió la impartició de justícia, la garantia del dret d’accés a la justícia i l’assessorament per a l’accés a la justícia. És essencial conèixer que la manca d’accés a la justícia implica que els conflictes queden sense resoldre, que les persones no poden obtenir o protecció ni reparació i, encara més greu, que s’estan cometent diàriament, massivament, sistemàticament, violacions del dret d’accés a la justícia.
En aquest context, Nacions Unides constata des de fa anys que les institucions que no funcionen d’acord amb la llei i els drets humans són propenses a l’arbitrarietat i l’abús de poder, i tenen menys capacitat per prestar serveis públics per a tothom.
Aquesta realitat s’escapa sovint de la visió dels ciutadans però des d’una Facultat de dret és una irresponsabilitat no transmetre a l’alumnat la projecció global del que faran el dia de demà quan exerceixin com a professionals i operadors jurídics. L’enfortiment de l’Estat de dret i la promoció dels drets humans és fonamental en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible perquè no és possible aconseguir un desenvolupament sostenible sense garantir els drets humans sense discriminació.
La promoció dels drets és essencial, especialment a les zones més desfavorides i per als col·lectius més vulnerables, ja que només es pot reclamar un dret si es coneix que es té i per a això és indispensable donar a conèixer l’existència d’aquest dret a tota la població i establir un mecanisme adequat perquè totes les persones que es troben sota la jurisdicció d’un Estat puguin accedir a la justícia amb les menors dificultats possibles i amb totes les garanties corresponents. No fer-ho és condemnar els desfavorits a l’exclusió social i legal, a mantenir i perpetuar les desigualtats i, a més a incomplir obligacions internacionals i constitucionals.
La història dels estats constitucionals s’ha vist vinculada al moviment garantista dels drets humans. En el seu origen, el constitucionalisme s’articula com un moviment polític i ideològic que propugna una forma d’organitzar el poder polític adreçada a garantir la llibertat i els drets individuals. Amb el pas del temps, s’han produït una sèrie d’etapes en la inclusió de altres drets socials (de participació, de prestació) amb l’objectiu de promoure un model social just i socialment avançat. En la segona meitat del segle XX s’incorpora al constitucionalisme els drets de tercera generació (drets col·lectius), que s’han convertit en el major repte a escala mundial per seguir avançant en la protecció dels més desvalguts. Malgrat aquesta tradició constitucionalista, un dels fets que crida més l’atenció en els professionals del Dret és el baix nivell de coneixement, teòric i pràctic, en matèria de drets i llibertats fonamentals.
És preocupant veure com no sempre els professionals del Dret (incloent-hi els que s’han format en la nostra Universitat) estan a l’alçada dels greus problemes que se’ls hi presenten en relació a la protecció i tutela d’aquests drets. A banda de la seva importància intrínseca, aquest és un camp del Dret que s’enfronta cada vegada a més reptes, que només els juristes amb una bona base de formació i dotats de les eines i competències adients estaran en situació d’abordar.
Les assignatures reglades que componen els plans d’estudis (principalment de Dret, però també de Relacions laborals i la doble titulació Dret i Administració i Direcció d’empreses) són insuficients per dotar els estudiants d’aquestes competències. La superació d’aquesta mancança es percep com un objectiu indefugible per part dels professors que componen el recentment creat Laboratori de drets i Llibertats fonamentals de la UIB.
En aquest context, aquesta acció assumeix en concret treballar les següents metes de l’ODS 16 a la Facultat de Dret:
16.3 Promoure l’estat de dret en els àmbits nacional i internacional i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a tots
16.10 Garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals, de conformitat amb les lleis nacionals i els acords internacionals
16.10.a Enfortir les institucions nacionals pertinents, fins i tot mitjançant la cooperació internacional, per crear a tots els nivells, particularment en els països en desenvolupament, la capacitat de prevenir la violència i combatre el terrorisme i la delinqüència
Objectius del projecte
La hipòtesi de partida que dona suport als objectius del projecte és l’adequació d’activitats complementàries a la docència reglada per facilitar un coneixement més ample i transversal dels drets humans i de les llibertats fonamentals; al mateix temps, es poden millorar les habilitats jurídiques dels alumnes, amb accions més específiques, en una matèria bàsica per a la formació jurídica.
Els antecedents d’aquest projecte recauen en l’experiència de l’alumnat, el professorat i el voluntariat de les ONG que col·laboren amb la Clínica Jurídica de la UIB. L’aprenentatge jurídic de l’alumnat en pràctiques a la Clínica jurídica s’ha vist complementat i enriquit amb l’aprenentatge de valors i amb el descobriment per part dels alumnes d’un món de desigualtats creades i alimentades sovint per la mala aplicació de les lleis, i pel desconeixement no només de les lleis per part de col·lectius vulnerables sinó també pel desconeixement dels drets humans per part dels professionals del dret.
Aquest aprenentatge en valors i aquest descobriment de la igualtat es pot constatar llegint les memòries presentades pels alumnes que han realitzat les seves pràctiques a la Clínica jurídica des de 2012.
D’entre les reflexions dels alumnes l’equip que presenta aquest projecte destaca l’empoderament d’aquests alumnes, futurs professionals del dret, com a agents de canvi perquè en les conclusions de final de les pràctiques manifesten com s’han sentit quan han aconseguit ajudar algú a aconseguir el reconeixement d’un dret o a tramitar una denúncia per reclamar una reparació o un dret. Per a aquests alumnes, el concepte de “justícia social” ha passat de ser una idea abstracta a un objectiu que és possible en la mesura que esdevenen conscients de que el Dret pot ser una eina de justícia social i que advocats i jutges són cabdals per aconseguir-ho.
A través d’aquest projecte es pretén que els alumnes aprofundeixin en l’aprenentatge de les diverses categories de drets i els procediments de protecció en l’àmbit intern i a nivell internacional.
Es tracta que els estudiants coneguim millor la base normativa que sustenta els drets humans i les llibertats fonamentals (a partir de les previsions de Tractats internacionals i del tractament constitucional d’aquesta matèria i la seva interpretació jurisprudencial).
En definitiva, amb aquesta innovació es pretenen engegar actuacions específiques perquè els alumnes puguin conèixer de manera més dinàmica els drets humans i les llibertats.
Els objectius concrets que es persegueixen amb l’execució d’aquesta innovació són els següents:
- Sensibilització i conscienciació dels estudiants respecte de la importància d’un abordatge integral dels drets i llibertats de les persones en totes les àrees del Dret.
- Aprofundiment en la formació dels estudiants quant a l’abast i contingut de la protecció dels drets i llibertats fonamentals en els diversos sectors de l’ordenament jurídic, tant intern com internacional.
- Subministrament de les competències pràctiques requerides per a una adequada tutela dels drets i llibertats en qualsevol de les diverses facetes professionals d’un jurista (com a advocat, jutge, fiscal, funcionari, etc.).
- Desenvolupament d’una actitud jurídica crítica respecte dels diversos fenòmens que fomenten les situacions d’agressió contra la dignitat de les persones i de desigualtat.
Activitats que es desenvoluparan
1) Organització d’activitats complementàries per als alumnes de grau: seminaris, workshops, impartides per els professors integrants del LIDIB o per experts convidats. Aquestes activitats tindran una periodicitat mínima quinzenal, i se’ls hi donarà l’adequada difusió no sols a les classes, sinó també mitjançant anuncis en cartells, fulletons, la web del LIDIB, xarxes socials, etc.
2) Visibilització i potenciació dels temes de drets i llibertats fonamentals com a objecte de recerca per als TFGs, TFM, i altres treballs de recerca que hagin de presentar els estudiants, proporcionant suport específic tutorial i bibliogràfic.
3) Organització de cicles específics de seminaris de doctorands, dintre de les activitats obligatòries del programa del doctorat de Dret.
4) Creació d’una “menció drets humans”, consistent en un certificat o diploma que els alumnes puguin obtenir si han realitzat les activitats previstes a l’efecte (entre les anteriorment descrites), estimulant i marcant així una mena d’especialització dels estudiants en aquest camp. Aquesta menció atorgarà també congruència i continuïtat a les diverses activitats al llarg de la trajectòria formativa dels estudiants. Aquestes activitats es coordinaran en el marc del LIDIB i seran impartides pels seus professors, però també per experts/es convidats/des. Se’ls donarà la màxima publicitat per tal de fomentar entre els estudiants la percepció de la importància d’aquest aspecte de la seva formació i l’interès per involucrar-s’hi.
